LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ ELIMINA 224 UNITATS EDUCATIVES A LES ESCOLES PER AL CURS QUE VE
A continuació deixe una noticia publicada el 11/02/2014 a la pàgina web de "Escola Valenciana Federació d'associacions per a la llengua. Com podreu llegia la notícia és el reflex dels continus "retalls" en educació que com, no ens afecten de manera directa a nosaltres, els valencians.
El president d'Escola Valenciana ha fet aquestes declaracions en la concentració organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, contra l'eliminació d'unitats educatives.
"No sabem encara de les
224 unitats quantes són les que es perden d'ensenyament en valencià. No s'han
facilitat els noms dels centres afectats. No sabem quants centres hauran de
tancar amb la resolució de l'arranjament que s'ha fet. El que sí que sabem és que
cada centre que es tanque dels sis que perillen i que tenen ensenyament en
valencià és un atac als drets bàsics dels valencians i les valencianes",
ha dit Vicent Moreno i ha afegit: "Amb aquestes xifres l'únic que podem
assegurar és que qualsevol família afectada pel tancament d'unitats educatives
en valencià té al seu abast l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana
per garantir el dret dels seus fills a filles al millor ensenyament possible,
l'ensenyament en valencià. Que els tribunals dictaminen i jutgen la política
d'atac a l'ensenyament públic i en valencià que està executant el Govern
Fabra".
Amb un fragment
de 'La plaça del Diamant' de Mercè
Rodoreda, un qüestionari
de 13 preguntes sobre aquest text i una redacció sobre un objecte perdut ha
començat aquest dimecres una nova edició de les proves de competències bàsiques de quart curs de l'ESO, a les quals estan citats un total de 64.271
alumnes catalans de 1.030 centres públics, concertats i privats catalans.
Tranquils, perquè aquestes proves no els avaluen a ells, els
alumnes del institut Lluís Vives de Barcelona han entrat puntuals
a les nou del matí a l'aula d'exàmens. La nota que obtinguin servirà per
conèixer si dominen la comprensió lectora i
si són capaços de relacionar el que han llegit amb el seu entorn i amb el que
han après aquests últims cursos a classe. La qualificació final es compararà
amb la que van treure els seus companys de l'any passat i permetrà saber si hi
ha una millora al centre.
Aquest dimecres es realitzen les proves de català, matemàtiques
i aranès (amb 76 alumnes de la Vall d'Aran) i dijous s'avaluaran el castellà i la llengua estrangera (63.963 alumnes faran
la prova d'anglès i 371 de francès).
Amb data del 18/01/2014 trobem a
la pàgina "Escola Valenciana Federació D'associacions per a la
Llengua" una noticia terrible que ens afecta a la nostra llengua i a
nosaltres, els valencians:
En total són 136 les escoles
públiques afectades per la supressió d'unitats en valencià i 5 d'elles seran
tancades. Hi ha 72 unitats en valencià suprimides d'Infantil i Primària i 83
més estan en centres amb doble línia educativa. En aquest segon cas queda
resoldre quina unitat perden, si la de castellà o la de valencià.
Escola Valenciana qualifica
aquesta resolució de la Conselleria d'Educació com un atac històric al nostre
màxim tret d'identitat i el major atac per part d'un Govern valencià als
programes d'ensenyament òptims en els últims 30 anys.
"Amb aquesta resolució no
s'ha respectat el context sociolingüístic de les escoles, en uns casos han
matat directament als centres, en altres han assestat un colp duríssim a la
normalització de la nostra llengua en les grans ciutats, Alacant, València i
Castelló", ha valorat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.
Escola Valenciana anuncia que hi
haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l'arranjament escolar.
El diari
nord-americà "Daily News" s'ha fet ressò dels insults que
diversos espanyols li han dedicat a Shakira per decidir cantar en català un
dels temes del seu nou disc. El rotatiu no amaga la seva sorpresa perquè la
cantant colombiana hagi estat titllada de "traïdora",
"estúpida" i "fastigosa" a la xarxa per haver inclòs
una versió de "Boig per tu" del grup català Sau en el seu nou disc i
recorda que Shakira viu a Barcelona i és la parella de Piqué, amb qui té un
fill, Milan.
El titular
de la notícia és "Shakira provoca enuig a Espanya per cantar una
cançó en català". El text
assenyala que "Shakira està a la línia de foc a
Espanya" per haver cantant un tema dels 14 del nou disc en català i
inclou declaracions dels que la insulten com ara: "Ja
em pensava que Shakira era estúpida, però... tant com per cantar una cançó
en català? De debò? Això només ho prova".
O també: "Shakira cantant en català? Em posa malalt".
El rotatiu de Nova
York explica que els que la insulten consideren que Shakira ha mostrat
que "dóna suport obertament" a la idea que
Catalunya esdevingui un estat independent, però que no ha
respost als insults rebuts i que ha declinat pronunciar-se políticament
sobre Catalunya.
De fet, Shakira,
que des que va començar la seva relació amb Piqué ha explicat diverses
vegades que li estava ensenyant el català i que li havia descobert
diferents grups de música, va explicar en les entrevistes per presentar el
nou disc que amb el tema en català li havia volgut fer una sorpresa a
Gerard Piqué.
L'exposició
sobre l'obra de Lambert Castelló, rescata de l'oblit el primer llibre per a
l'ensenyament de la lectura en valencià.
L'exposició
s'inaugurarà el mateix dia de la 29 Trobada, el 6 d'abril.
El Primer
llibre per a infants, que mostrem en aquesta exposició, fou escrit per Lambert
Castelló i Emili Beüt. Publicat el 1933 pel Centre d’Actuació Valencianista, va
ser el primer llibre per a l’ensenyança de la lectura en valencià amb que
pogueren treballar els mestres del seu temps.
Lambert
Castelló, era mestre i membre del grup de mestres valencians com Carles Salvador,
Enric Soler i Godes, Maxi Thous o Empar Navarro, foren pioners en renovar les
tendències pedagògiques de l’època, amb un pressupostos didàctics i ètics
avançats que giraven, entre molts altres, al voltant de la introducció del
valencià a l’escola i del pacifisme i la solidaritat internacional com a valors
a promoure entre els alumnes.
Lambert
Castelló, que en l’època de publicació del llibre, era mestre a Socovos
(Albacete), estava especialment preocupat per la didàctica del valencià,
com ho demostra la seua intervenció el 1933, a la IIa Setmana Cultural
Valenciana, amb la presentació de conferència “Orientacions pedagògiques
per a l’ensenyament del llenguatge a base de la llengua materna dels infants”.
Delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana el 1934, també
fou professor de l’Escola de Llengua Valenciana, que va instituir aquesta
associació pel juny de 1936. Després de la guerra exercí a Corbera (la Ribera)
on, durant el franquisme, seria, en companyia d’Antoni Vallet Caudeli, un dels
mestres que transmetien a les noves generacions de mestres valencianistes les experiències
de l’etapa republicana.
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha convocat ajudes per valor de 100.000 euros per a associacions sense ànim de lucre que realitzen activitats de promoció de l'ús del valencià en els seus respectius àmbits d'actuació.L'objectiu d'aquestes ajudes és col·laborar amb aquelles entitats cíviques que, al llarg del País Valencià, realitzen activitats diverses, d'acord amb l'especificitat de cada associació, però que tenen "una característica comuna, i un objectiu molt clar: potenciar l'ús del valencià en alguna de les activitats que desenvolupen, o en totes".
Entre les activitats subvencionades destaca l'organització de cursos de coneixements de valencià destinats a persones adultes. Per a rebre les ajudes, aquesta activitat tindrà una durada mínima de 60 hores i a més, tindrà un mínim de 15 alumnes i un màxim de 40.
També es concediran ajudes a les associacions que pretenguen afavorir, difondre i promoure l'ús del valencià en l'entitat o en la població en general. Se subvencionen les despeses referides a l'edició en valencià del material de difusió, divulgació i d'informació sobre l'entitat i les seues activitats com llibres, catàlegs, programes, fullets, cartells, revistes i elaboració de pàgines web.
En el cas de les pàgines web, seran subvencionables els costos de l'elaboració, del domini i de l'allotjament de la pàgina web. Quedarà exclosa de la subvenció l'adquisició de material inventariable, així com d'objectes publicitaris tals com a samarretes, banderoles, pancartes o bolígrafs.
També es concediran subvencions per a la creació o funcionament d'oficines de l'entitat des de les quals es promocione l'ús del valencià.
Entre les activitats que han de desenvolupar aquestes oficines, destaca la programació i la realització d'activitats de sensibilització i promoció de l'ús del valencià i normalització lingüística, dinamitzar i impulsar l'ús del valencià a l'interior de l'entitat i facilitar assessorament en els aspectes lingüístics i de llenguatge específics; donar suport a la traducció i correcció de textos de les publicacions així com l'organització de cursos.
L’ús regular de dues llengües és beneficiós, segons diversos estudis realitzats per Ellen Bialystok, una neurocientífica de la Universitat de York, a Toronto, que porta més de 40 anys estudiant el bilingüsime. Segons les conclusions de Bialystok, que publica l’ARA tot recollint un article del The New York Times, “l’ús regular de dues llengües sembla retardar l’aparició dels símptomes de l’Alzheimer”. “Això no significa que els bilingües no pateixin Alzheimer, sinó que mentre la malaltia arrela al cervell són capaços de continuar funcionant a un nivell més alt”, explica la professora. A més, les persones bilingües tenen la capacitat de resoldre problemes abans i perden menys facultats quan fan més d’una tasca alhora.
En un primer estudi, l’any 2004, Bialystok ja va demostrar que “a l’hora d’envellir, els bilingües conserven millor les capacitats cognitives”. Seguint aquest fil, en un estudi posterior, es van analitzar 400 casos de pacients d’Alzheimer i es va comprovar que els símptomes de la malaltia apareixen cinc o sis anys més tard en els bilingües que en les persones que només fan servir una llengua de manera regular.
Pel que fa a la capacitat multitasca, la professora ha experimentat amb persones a qui, dins d’un simulador de conducció, se’ls donava instruccions a través d’uns auriculars mentre conduien. Tots conduïen pitjor quan se’ls parlava, però els bilingües van perdre menys facultats. Això passa perquè el cervell es torna més eficient, ja que està acostumat a haver d’escollir entre les dues llengües constantment. “El sistema cognitiu és capaç de fixar-se en la informació important i ignorar la menys rellevant”, resumeix la científica.
La XVII Trobada de València se celebrarà aquest diumenge al barri de Ciutat Vella i començarà amb una manifestació des de les Torres de Serrans que finalitzarà a les Torres de Quart, on se celebrarà la festa per la llengua en el Cap i Casal enguany. Dissabte per la nit, tindrà lloc un nou concert de La Gira en el barri de Ciutat Vella de València amb les actuacions de Senior i el Cor Brutal, Becaires i Dj Biano. Per la seua banda, Orxeta acollirà dissabte per la vesprada la XXI Trobada de la Marina Baixa.Dissabte 31 de maig se celebrarà la XXI Trobada de la Marina Baixa. Aquesta festa pel valencià, començarà a les 17:00 hores.
El mateix dissabte per la nit, tindrà lloc un nou concert de La Gira, que se celebrarà en el barri de Ciutat Vella de València amb les actuacions de Senior i el Cor Brutal, Becaires i Dj Biano.
Ja diumenge 1 de juny, se celebrarà la XVII Trobada de València, al barri de Ciutat Vella. La Trobada començarà amb una manifestació per la nostra escola des de les Torres de Serrans que finalitzarà a les Torres de Quart, on es realitza la festa per la llengua en el Cap i Casal enguany.
Davant la incapacitat del Govern valencià d’oferir alguna opció radiofònica o televisiva en valencià després d’aquest temps, Escola Valenciana presenta el projecte La nostra ràdio, la nostra tele. El nou programa radiofònic mensual 'El Mural' estarà disponible el dilluns 2 de juny a la web www.escolavalenciana.org,La Veu del País Valencià i Mildenou, entre d’altres vies. Escola Valenciana també ha anunciat que oferirà als ajuntaments valencians la possibilitat de projectar l’última temporada de la sèrie L'Alqueria Blanca.
Davant de la desaparició, hui fa 6 mesos de RTVV, una decisió del Govern de Fabra que el president d’Escola Valenciana va definir com un “colp d’estat mediàtic”, Escola Valenciana estrenarà el pròxim dilluns 2 de juny ‘El Mural’, un programa radiofònic mensual pensat i fet per als valencians i íntegrament en valencià.
Es tracta d’una iniciativa d’Escola Valenciana realitzat per un equip de treballadors i treballadores de RTVV, conformat per dos tècnics i tres redactors-productors -professionals de Ràdio 9- “que s’han compromès de forma voluntària a fer un treball molt acurat”. Dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, és completa amb periodistes, tècnics i productors amb una dilatada trajectòria en el món radiofònic com ara Pau Vendrell, Xelo Ribera, Esther Altabella, Pepe Moreno i Iňaki Maxkiaran.
La proposta és absolutament de servei públic. “No hi ha publicitat i l’equip humà que l’integra el porten a terme de manera altruista i voluntària”. El centre de producció d’El Mural són les instal•lacions radiofòniques de què disposa l’Ajuntament d’Alboraia, que és una de les institucions col•laboradores en aquesta iniciativa –juntament amb La veu del País Valencià- per a la qual "s'han posat totes les facilitats i tot el material tècnic a l’abast dels professionals que l’elaboren”.
Es tracta d’una iniciativa d’Escola Valenciana realitzat per un equip de treballadors i treballadores de RTVV, conformat per dos tècnics i tres redactors-productors -professionals de Ràdio 9- “que s’han compromès de forma voluntària a fer un treball molt acurat”. Dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, és completa amb periodistes, tècnics i productors amb una dilatada trajectòria en el món radiofònic com ara Pau Vendrell, Xelo Ribera, Esther Altabella, Pepe Moreno i Iňaki Maxkiaran.
La proposta és absolutament de servei públic. “No hi ha publicitat i l’equip humà que l’integra el porten a terme de manera altruista i voluntària”. El centre de producció d’El Mural són les instal•lacions radiofòniques de què disposa l’Ajuntament d’Alboraia, que és una de les institucions col•laboradores en aquesta iniciativa –juntament amb La veu del País Valencià- per a la qual "s'han posat totes les facilitats i tot el material tècnic a l’abast dels professionals que l’elaboren”.
El Mural comptarà amb un espai en el web d’Escola Valenciana i serà a partir del dilluns 2 de juny quan es podrà accedir a la primera entrega. L’espai comptarà, també, amb ‘podcasts’ de les diferents parts del programa.
Continguts del programa
Per la seua banda, la directora ‘d’El Mural, la veterana periodista Amàlia Garrigós ha avançat part dels continguts del primer programa que es podrà escoltar a partir de dilluns 2 de juny: “En aquesta primera edició, El Mural dóna veu als xiquets del CEIP Cremona que justament hui porten 100 dies amb les seus nits tancats. És tracta d’una tertúlia molt colpidora que us recomane escoltar atentament. Dramatitzem un relat del Premi Sambori”.
Segons Garrigós, per fer-ho possible, “hem ajuntat les veus de la sèrie de Canal Nou Bola del Drac, que va marcar tota una generació de xiquets. És tracta dels actors Francesc Anyó i de les germanes Mari Carme i Míriam Giner, del grup Carraixet. Fem una passejada per les novetats editorials i musicals; conversem amb Pep Gimeno Botifarra que és el protagonista del documental El cant de les arrels; entrevistem a Orxata, la banda més original de casa nostra que ens ha cedit la sintonia... i uf... Haureu de gaudir dels sons d’El Mural perquè hi ha un treball de realització molt acurat que us emocionarà, espere que tant com ens emociona a nosaltres”, sosté.
Suport de La Veu del País Valèncià
En aquesta nova iniciativa en defensa de la ràdio en valencià, és clau l’important suport de mitjans de comunicació digitals. Vilaweb, La Veu del País Valencià, Tres deu, Sons de Xaloc i Mildenou que penjaran cada nova entrega d’El Mural en les seues respectives portades. El primer programa es llançarà mitjançant aquestes finestres el pròxim dilluns.
Així mateix, algunes emissores municipals valencianes s’han mostrat interessades a incorporar el programa en les seues programacions. Es tracta de Ràdio Burjassot, Ràdio Cocentaina, Ràdio Godella, Ràdio Mislata, Ràdio l'Om de Picassent i Ràdio Túria de l'Eliana.
“Els valencians i les valencians ens hem quedat sense una televisió i una ràdio públiques i en valencià autonòmiques. Abans ens van tallar el senyal de TV3 i poc després del tancament de RTVV va arribar la censura a Catalunya Ràdio”, ha recordat Vicent Moreno. I afegeix: “Ara Fabra també ens tanca escoles i ens suprimeix línies en valencià, mentint sobre les excuses que va posar quan va tancar els mitjans de comunicació públics del País Valencià”.
Per a Escola Valenciana, “la nostra ràdio, la nostra tele és una proposta en positiu i constructiva que té com a objectiu obrir finestres simbòliques a la llibertat d’expressió i comunicació en la nostra llengua. És també una manera de defensar el dret dels valencians i les valencianes a disposar d’uns mitjans de comunicació, públics, de qualitat i en valencià”.
En aquest sentit, també Garrigós, denuncia que “després de 24 anys fent ràdio, l’agost de 2012 van fulminar de la graella de la programació de Ràdio 9 l’informatiu cultural Alta Fidelitat. Des d’aleshores que no havia tingut l’oportunitat de construir. Tots els components de l’equip, ens estimem aquest mitjà de comunicació tan pròxim, tan màgic, tan immediat”.
“Escola Valenciana ens ha oferit l’oportunitat de fer ràdio amb total llibertat donant prioritat a les creacions culturals del nostre país. Estem treballant amb molta il•lusió. Escola és una entitat cívica que aglutina milers de valencians des de diversos col•lectius. És una força viva. Admirem i respectem la seua tasca i ens sentim orgullosos d’anar amb ells agafats de la mà”, ha declarat la veterana periodista.
Projecció als municipis de L’Alqueria Blanca
Per altra banda, amb el tancament de Televisió Valenciana, el sector audiovisual s’ha quedat orfe d’una plataforma televisiva en la nostra llengua. Així, amb l’objectiu de contribuir a la normalització del valencià en aquest àmbit, Escola Valenciana s’ha proposat oferir als ajuntaments valencians la possibilitat de projectar l’última temporada de la famosa sèrie L'Alqueria Blanca, la qual ja no es va poder veure a Canal 9.
“El que busquem des d'Escola Valenciana és, mitjançant una sèrie històrica com l'Alqueria Blanca, impulsar un circuit estable de projeccions en valencià arreu del territori, així com la promoció de les produccions valencianes de qualitat que, a hores d’ara, no troben cap camí per presentar-se al públic valencià”, ha explicat Vicent Moreno.
Es tracta d’una oportunitat “magnífica per als ajuntaments” de programar la sèrie en les activitats de cinema a la fresca que solen oferir o en la cartellera de pel•lícules que programen a sales i auditoris municipals, assegura Escola Valenciana.
Per la seua banda, la directora ‘d’El Mural, la veterana periodista Amàlia Garrigós ha avançat part dels continguts del primer programa que es podrà escoltar a partir de dilluns 2 de juny: “En aquesta primera edició, El Mural dóna veu als xiquets del CEIP Cremona que justament hui porten 100 dies amb les seus nits tancats. És tracta d’una tertúlia molt colpidora que us recomane escoltar atentament. Dramatitzem un relat del Premi Sambori”.
Segons Garrigós, per fer-ho possible, “hem ajuntat les veus de la sèrie de Canal Nou Bola del Drac, que va marcar tota una generació de xiquets. És tracta dels actors Francesc Anyó i de les germanes Mari Carme i Míriam Giner, del grup Carraixet. Fem una passejada per les novetats editorials i musicals; conversem amb Pep Gimeno Botifarra que és el protagonista del documental El cant de les arrels; entrevistem a Orxata, la banda més original de casa nostra que ens ha cedit la sintonia... i uf... Haureu de gaudir dels sons d’El Mural perquè hi ha un treball de realització molt acurat que us emocionarà, espere que tant com ens emociona a nosaltres”, sosté.
Suport de La Veu del País Valèncià
En aquesta nova iniciativa en defensa de la ràdio en valencià, és clau l’important suport de mitjans de comunicació digitals. Vilaweb, La Veu del País Valencià, Tres deu, Sons de Xaloc i Mildenou que penjaran cada nova entrega d’El Mural en les seues respectives portades. El primer programa es llançarà mitjançant aquestes finestres el pròxim dilluns.
Així mateix, algunes emissores municipals valencianes s’han mostrat interessades a incorporar el programa en les seues programacions. Es tracta de Ràdio Burjassot, Ràdio Cocentaina, Ràdio Godella, Ràdio Mislata, Ràdio l'Om de Picassent i Ràdio Túria de l'Eliana.
“Els valencians i les valencians ens hem quedat sense una televisió i una ràdio públiques i en valencià autonòmiques. Abans ens van tallar el senyal de TV3 i poc després del tancament de RTVV va arribar la censura a Catalunya Ràdio”, ha recordat Vicent Moreno. I afegeix: “Ara Fabra també ens tanca escoles i ens suprimeix línies en valencià, mentint sobre les excuses que va posar quan va tancar els mitjans de comunicació públics del País Valencià”.
Per a Escola Valenciana, “la nostra ràdio, la nostra tele és una proposta en positiu i constructiva que té com a objectiu obrir finestres simbòliques a la llibertat d’expressió i comunicació en la nostra llengua. És també una manera de defensar el dret dels valencians i les valencianes a disposar d’uns mitjans de comunicació, públics, de qualitat i en valencià”.
En aquest sentit, també Garrigós, denuncia que “després de 24 anys fent ràdio, l’agost de 2012 van fulminar de la graella de la programació de Ràdio 9 l’informatiu cultural Alta Fidelitat. Des d’aleshores que no havia tingut l’oportunitat de construir. Tots els components de l’equip, ens estimem aquest mitjà de comunicació tan pròxim, tan màgic, tan immediat”.
“Escola Valenciana ens ha oferit l’oportunitat de fer ràdio amb total llibertat donant prioritat a les creacions culturals del nostre país. Estem treballant amb molta il•lusió. Escola és una entitat cívica que aglutina milers de valencians des de diversos col•lectius. És una força viva. Admirem i respectem la seua tasca i ens sentim orgullosos d’anar amb ells agafats de la mà”, ha declarat la veterana periodista.
Projecció als municipis de L’Alqueria Blanca
Per altra banda, amb el tancament de Televisió Valenciana, el sector audiovisual s’ha quedat orfe d’una plataforma televisiva en la nostra llengua. Així, amb l’objectiu de contribuir a la normalització del valencià en aquest àmbit, Escola Valenciana s’ha proposat oferir als ajuntaments valencians la possibilitat de projectar l’última temporada de la famosa sèrie L'Alqueria Blanca, la qual ja no es va poder veure a Canal 9.
“El que busquem des d'Escola Valenciana és, mitjançant una sèrie històrica com l'Alqueria Blanca, impulsar un circuit estable de projeccions en valencià arreu del territori, així com la promoció de les produccions valencianes de qualitat que, a hores d’ara, no troben cap camí per presentar-se al públic valencià”, ha explicat Vicent Moreno.
Es tracta d’una oportunitat “magnífica per als ajuntaments” de programar la sèrie en les activitats de cinema a la fresca que solen oferir o en la cartellera de pel•lícules que programen a sales i auditoris municipals, assegura Escola Valenciana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada