Textos personals

En aquest apartat del blog publicaré les meues opinions respecte a les noticies publicades en la pàgina de "noticies d'interés valencià". També hi publicaré altre tipus de comentaris relacionats amb activitats complementàries, etc.


FEM TEATRE AMB XEMA PALANCA!

El passat dimecres 9 d’abril vaig assistir a la sessió de teatre a càrrec del professor Xema Palanca el qual també té un màster en teatre. La sessió es tractava en realitzar diferents activitats d’improvisació en les quals estan implícits els valors propis del joc dramàtic.

Les activitats que realitzarem, em varen resultar molt interessants i divertides. A més a més, després d’aquesta sessió, m’he adonat de la gran importància i els beneficis que aporta el teatre a les aules. A més a més, el que més em va resultar interessant fou que aquestes activitats poden ser utilitzades tant en el teatre com en altres àmbits de l’educació.

Els mecanismes que treballarem amb aquesta sessió foren: l’ajuda, l’escolta i l’acceptació. És fonamental que l’alumnat en educació primària treballe aquests mecanismes, ja que han d’aprendre a conviure en una societat plural on el respecte pels altres és necessari, de la mateixa manera que el respecte per u mateix.  El teatre per tant, no sols serveix per a representar obres, sinó que gràcies a ell, l’alumnat aprén una sèrie de valors i conductes necessàries per al seu desenvolupament social, afectiu i cognitiu.

Durant la meua trajectòria en l’institut, en 2n de l’ESO, vaig tindre l’assignatura de teatre com a optativa i recorde que ho passàvem molt bé perquè algunes vegades realitzàvem activitats relacionades amb el teatre, però realment ens agradava tant perquè era una assignatura en la qual no havíem de fer treballs escrits i en moltes ocasions, per a nosaltres era com una hora lliure on podíem fer el que volguérem. Per tant, en cap moment vaig poder apreciar els beneficis que té el teatre per a l’alumnat i per aquesta raó mai he sentit especial interés pel teatre.

Al cap dels anys, en 2n de batxillerat vaig tindre un professor d’anglés que a més a més de ser docent a l’institut, també es dedicava, i es dedica en l’actualitat a representar obres de teatre. Ell en algunes de les seues classes ens mostrava fotografies i més materials sobre el que feia amb el que ell anomenava la seua “passió”, ja que també realitzava activitats d’interpretació dirigides a alumnes. Va ser en aquest moment quan vaig començar a adonar-me de la importància i beneficis que tenia el teatre per a l’alumnat i per aquesta raó, en l’actualitat encara continue en contacte amb el meu professor, tenint l’oportunitat d’anar a veure’l en algunes de les seues interpretacions teatrals.

Per tant, aquesta experiència amb Xema Palanca m’ha permés consolidar encara més els grans beneficis que té el teatre per a l’alumnat. Com bé ens va transmetre Xema, permet treballar els diferents mecanismes d’improvisació que són molt recomanables per a interpretar teatre: l’escolta, permet que els personatges del teatre i l’alumnat (si  utilitzem aquestes activitats per a altres aspectes diferents al teatre) s’entenga entre ell i també, entenguen la situació; L’acceptació, en el teatre aquesta permet que la improvisació avance i per tant, suposa una actitud oberta i participativa per part de l’improvisador; l’ajuda permet que els improvisadors s’ajuden entre ells i per tant, es respecten els uns als altres.

A més a més, crec que és fonamental tindre clares les pedagogies en les quals treballar per a poder posar en pràctica la didàctica. Xema ens va explicar quines eren les “metodologies pedagògiques”  en les quals es basava ell i personalment, pense que són totalment adequades per a treballar amb alumnat tant de primària com de secundària. Aquestes pedagogies són les següents: La pedagogia del treball, aquesta es basa en ensenyar a partir de la pràctica, és a dir, fer que l’alumnat tinga una actitud activa i participativa; la pedagogia de l’emoció, centrada en les emocions que provoquen les activitats que realitzen els alumnes i per tant, saber que pensen aquests; pedagogia d’humor basada en fer riure i fer que l’alumnat gaudisca al mateix temps que aprén; pedagogia de l’autoestima, aquesta pretén que l’alumnat treballe de manera autònoma, sense estar sempre el docent pendent d’ells, és a dir, deixar que experimenten i aprenguen a partir d’ells mateixos; pedagogia de l’error perquè l’alumnat aprenga dels erros i no entenguen aquests com a frens en la seu camí, sino tot el contrari: pedagogia invisible, és a dir, fer que els aprenentatges tinguen repercussió en el temps i no solament en el present i que per tant, l’alumnat no oblide els coneixements adquirits amb el pas dels anys.

Aquesta aportació teòrica que ens va acostar Xema és molt adequada per a nosaltres, ja que d’aquesta manera tenim més fons d’informació per a saber com treballar amb el nostre futur alumnat. Personalment pense que aquestes pedagogies devien ser les màximes en l’educació perquè afavoreixen un aprenentatge significatiu i constructivista que és precisament el que s’està demanant actualment en l’educació.

Per tant,  després d’haver estat en aquesta sessió he de reconéixer la gran importància del teatre en l’educació. Personalment, pense que seria molt beneficiós per a l’alumnat que s’incloguera com una assignatura més, ja que posa en pràctica moltes actituds beneficioses per a l’aprenentatge tant col·lectiu com individual, el qual és necessari en totes les àrees de l’educació i també per a la seua vida personal i social.

Com a futurs docents, hem de valorar les diferents “arts” com ara la plàstica, la música o el teatre que en l’actualitat estan sofrint un fort menyspreu per part de les administracions, ja que consideren que aquestes no són necessàries per a l’educació i tan sols serveixen per a entretenir-se. Per tant, em de fomentar la participació de l’alumnat en aquestes perquè siguen capaços d’apreciar i concebre que també els aporten molts aprenentatges i coneixements  amb metodologies més didàctiques, les quals són totalment beneficioses per a l’alumnat, ja que aquests estaran amb una actitud més positiva i motivadora.

DILLUNS NAIX "EL MURAL", LA NOSTRA RÀDIO EN VALENCIÀ

La meua opinió:

Per fi podrem comptar amb un programa de ràdio íntegrament en valencià al País Valencià! Aquesta iniciativa per part d’Escola Valenciana m’ha meravellat.

La llengua oficial del l’Estat Espanyol és el castellà però com bé queda anunciat a la Constitució Espanyola de 1978, les altres llengües espanyoles també han de ser oficials en les respectives Comunitats Autònomes. A més a més, amb l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià s’estableix que aquesta ha de tenir en compte la presència del valencià als mitjans de comunicació.

Al País Valencià, amb el tancament de Canal 9 ens hem quedat sense cap programa televisiu en valencià, de la mateixa manera que tampoc contem amb cap programa radiofònic íntegrament en valencià. Per tant, no s’està complint amb les lleis que he citat anteriorment i per tant, nosaltres com a valencians no disposem dels mateixos “beneficis” que disposen els castellanoparlants.

Aquesta iniciativa per part d’Escola Valenciana resulta un nou camí en els mitjans de comunicació valencià. Amb aquest programa radiofònic íntegrament en valencià, els valencianoparlants tindrem la possibilitat d’escoltar noticies en la nostra llengua, i per tant, s’inicia una nova etapa en els mitjans de comunicació al País Valencià, la qual pretén recuperar els àmbits d’ús de la nostra llengua i lluitar contra els governs, els quals pretenen fer desaparéixer la nostra llengua.

La funció de nosaltres, els valencianoparlants, és la de donar suport aquesta iniciativa i difondre-la perquè tot el País Valencià conega aquest programa i puguen ser oients. El diari digital “La veu del País Valencià” ja és difusor d’aquesta notícia i per tant, ara està en les nostres mans fer que aquest programa tinga cada vegada més oients.

Jo, des del meu blog, em faig difusora d’aquesta notícia i a continuació deixe el link en el qual es pot sentir el programa radiofònic “El Mural” el qual s’iniciarà el proper 2 de juny:  www.escolavalenciana.org

ORXETA I VALÈNCIA ACULLEN LES TROBADES AQUEST CAP DE SETMANA

La meua opinió:

Aquesta notícia m'ha paregut molt interessant i al mateix temps m'ha sorprés, ja que no tenia coneixement que es feien aquest tipus de trobades en defensa de la nostra llengua. La trobada, com bé es diu a la notícia, començarà el dissabte 31 a les 17:00 hores. A la nit, tindrà lloc un concert per part del grup musical "La Gira" i altres actuacions. 

El que més m'ha interessat, és el fet de fer una manifestació el diumenge en la qual es farà un recorregut des de les Torres de Serrans fins a les Torres de Quart. Aquesta manifestació és fa per a defensar les nostres escoles valencianes i pense que és molt necessari aquest tipus d'actuacions.

Al País Valencià estem veent contínuament noticies on les escoles valencianes són víctimes de ser tancades o bé, on el valencià cada vegada és menys valorat per les Administracions. És per aquest motiu que no hem de deixar de lluitar per mantenir viva la nostra llengua i per això mateix són necessàries aquests tipus de manifestacions en les quals també són participants els més menuts, els quals, també han de veure els molts avantatges que té mantenir viva la llengua dels valencians. 

EDUCACIÓ DESTINA 100.000 EUROS PER A LA PROMOCIÓ DE L'ÚS DEL VALENCIÀ

La meua opinió:

Promoure l’ús del valencià és fonamental perquè aquesta llengua no desaparega. Com bé sabem, el valencià es troba en una situació de desavantatge envers el castellà i més en l’actualitat, ja que són moltes les notícies que trobem en els mitjans de comunicació que tenen la nostra llengua com a víctima de desaparició. Nosaltres, els valencianoparlants em de fer ús de la nostra llengua perquè aquesta no quede oblidada i per tant, desaparega.

Les Administracions, com la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports amb aquesta notícia pareix que vulguen defensar l’ús i la difusió del valencià donant ajudes de 100.000 euros per aquelles associacions sense ànim de lucre  que tinguen com a objectiu  la promoció i ús del valencià. Però questa notícia em crea una gran confusió, ja que anteriorment he publicat una notícia amb el següent titular: 155 unitats en valencià són les afectades per al curs que ve amb l'arranjament aprovat.

No entenc aquesta actuació per part de la Conselleria i supose que molts valencians tampoc. És una gran contradicció que vulguen llevar-nos la nostra llengua de les aules i després convoquen ajudes per a promoure el seu ús fora de l’entorn escolar. Pense que açò és una altra actuació per a mantenir-nos callats i quiets davant les grans situacions de marginació que estan promovent cap a la nostra llengua.

 Nosaltres, com a valencianoparlants i també com a futurs docents em de mantenir viva la nostra llengua i per tant, hem de fer ús d’aquesta i difondre-la. Sols d’aquesta manera farem que la nostra llengua no mora i per tant, mantenir viva la flama valenciana (la seua llengua, la seua cultura, els seus costums, etc.) No hem de quedar-nos quiets davant aquestes situacions, sinó tot el contrari, hem de moure’ns i fer-nos sentir, som molts els valencians que defenem la nostra llengua i que volem mantenir-la viva, per tant, em de lluitar perquè així siga.

"ELS MOLTS AVANTATGES DEL BILINGÜISME"

La meua opinió:

El bilingüisme és la possibilitat d'un individu d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell. Encara que existeixen diferents tipus de bilingüisme, en aquest cas vaig a centrar-me en el bilingüisme individual, el qual fa referència a la capacitat d'una persona d’emprar dues llengües. És a dir, la capacitat d'una persona de conéixer dues o més llengües i poder-les utilitzar.

Per tant, com es pot entendre, una persona bilingüe és una persona competent, ja que serà capaç de moure’s de manera més autònoma i eficient per la societat. Personalment pense que la riquesa lingüística és fonamental per a la societat i més concretament per als individus, ja que quantes més llengües coneixem, més cultures i societat coneixem i, per tant, serem persones més competents per a valorar i opinar de manera respectuosa les diferents llengües del món.

Ser individus bilingües, ens aporta grans beneficis, ja que ens dota d'una nova llengua i, a més a més, ens prepara per a l’aprenentatge d'una tercera llengua. A més a més,  i com bé es pot llegir a la notícia que he publicat, el bilingüisme aporta molts beneficis per a la salut dels individus, ja que segons un estudi realitzat per Ellen Bialystok, una neurocientífica de la Universitat de York, a Toronto, que porta més de 40 anys estudiant el bilingüisme, publica en un article del The New York Times que aquest, sembla retardar els símptomes de l'Alzheimer. A més a més, aquests individus també són capaços de resoldre problemes abans i perden menys facultats quan fan més d’una tasca alhora. Açò no vol dir que els individus bilingües estan exemptes de patir el Alzhemir, però sí  que els símptomes tarden més en aparéixer a les persones bilingües, que a les que no ho són.

Aquesta notícia em pareix un gran descobriment, ja que hi ha molts individus que es neguen aprendre altra llengua pel fet de ser parlants d’una llengua dominant, i per tant, exigeixen als parlants de la llengua minoritzada a aprendre la seua llengua si volen ser entesos per aquests primer. Doncs bé, després de llegir aquesta notícia, podem dir que aquest fet fa que els parlants de la llengua minoritzada tinguem més beneficis, ja que ser persones bilingües ens aporta beneficis per a la nostra salut. Què pensaran ara els individus totalment oposats aprendre altra llegua que no siga la seua?

"EL PRIMER CATÓ PER APRENDRE A LLEGIR EN VALENCIÀ"

La meua opinió:

Aquesta notícia, m’ha resultat molt interessant, ja que pense que és necessari tindre una bona documentació teòrica i a més a més, tindre informació i conéixer autors que han sigut importants en la història de l’educació. En aquesta notícia, es parla del primer llibre per a infants sobre l’ensenyament de la lectura en valencià escrit per L’ambert Castelló i Emili Beüt en 1933.

Personalment, no tenia coneixement d’aquest autor i després de llegir la notícia pense que és necessari fer-la present aquest Blog. Aquest llibre anomenat “Primer llibre per a infants” va ser exposat el passat 6 de maig on es va parlar de la seua importància, ja que els seus autors foren pioners en realitzar renovacions pedagògiques en volta a l’ensenyament del valencià en  aquella època. Els autors estaven interessats en introduir el valencià a les escoles i així ho demostraren amb la producció d’aquest llibre, el qual va permetre que molts docents d’aquella època el feren servir per a l’ensenyament de la lectura del valencià.

Aquesta notícia, m’ha fet veure la gran lluita i preocupació de molts autors per defensar i introduir el valencià a les escoles. Per tant, pense que és necessari que nosaltres, com a valencians i també com a futurs docents, hem de defensar la nostra llengua per mantenir-la viva i a més a més, contagiar aquest sentiment al nostre alumnat perquè siguen conscients de la importància que té la nostra llengua, de la mateixa manera que ho tenen les altres, i que per tant, no s’ha de menysprear cap llengua, sinó enriquir-nos dels diferents idiomes existents i beneficiar-nos del que ens aporten (conéixer els seus costums, religions, valors, etc.).

Per últim, m’agradaria destacar que l’autor d’aquest llibre, com també es diu a la notícia, fou docent a Corbera (poble situat molt prop del meu, Favara) i m’ha fet molta il·lusió conéixer que aquest gran autor i docent, ha estat impartint classes a la Ribera on segur que contagiaria les seues ganes i entusiasme per la parla en valencià.

"MERCÈ RODOREDA OBRE LES PROVES DE COMPETÈNCIES DE L'ESO"

La meua opinió:

Aquesta notícia, personalment em resulta de gran interés, ja que parlar d'un tema com és la comprensió lectora. Aquesta competència, no ha sigut atesa durant les metodologies educatives, ja que tradicionalment al que es donava importància era a la fluïdesa i rapidesa a l'hora de llegir. Durant molts anys, i encara en l'actualitat, a l'alumnat se l'ensenya a llegir i a més a més, a què llisquen de manera ràpida. En canvi, no es presta atenció al fet que l'alumnat comprenga allò que està llegint i és per aquesta raó que molts alumnes arriben a la secundària amb grans problemes de comprensió lectora.

Amb açò, no vull dir que la culpa siga del professorat, sinó tot el contrari. Pense que és necessari realitzar un canvi en les metodologies, les quals atenguen més a les capacitats cognitives superiors de l'alumnat. Si eduquem a l'alumnat cap a la comprensió i l'anàlisi, formarem a persones competents i autònomes en la seua vida quotidiana i capaces d'entendre de manera crítica el món que els envolta.

Amb la lectura d'aquesta notícia, he recordat el llibre que vaig llegir en el primer semestre a l'assignatura Aprenentatge de la lectura i l'escriptua anomenat "Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre" escrit per Anna Camps i Teresa Colomer. Aquest llibre tractava exactament sobre el que tracta aquesta notícia: La necessitat d'ensenyar a l'alumnat a què comprenguen allò que lligen, aquesta feina no és fàcil, ja que és necessari que el professorat dissenye activitats que atenguen a aquesta capacitat. A més a més, el llibre també parla de la dificultat d'avaluar aquesta competència però dóna una sèrie d'activitats relacionades amb la comprensió lectora, les quals poden ajudar avaluar-la.

Aquesta notícia m'ha sorpés tant perquè per primera vegada, després d'haver-me llegit el llibre, he trobat una notícia la qual dóna importància a avaluar la comprensió lectora de l'alumnat, i a més a més, ja ho han posat en pràctica utilitzant un fragment del llibre “La plaça del Diamant” de la gran escriptora Mercè Rodoreda, sent aquesta autora la primera en obrir les proves de competències de l'ESO com bé s'anuncia al títol de la notícia.

"LA CATALANOFÒBIA CONTRA SHAKIRA SORPRÈN ELS EUA"

La meua opinió:

Amb la lectura d'aquesta notícia m'he quedat anonadada. El fet que hagen acusat d'estúpida i fastigosa a una cantant per haver inclòs una versió en català al seu nou disc em pareix depriment. Estem totalment acostumats a sentir cançons en anglés, italià, francés, etc. i mai s'ha sentit cap comentari com aquest a altres cantants que han versionat cançons en altres llengües.

Aquesta notícia que apareix sota el títol “Shakira provoca enuig a Espanya per cantar una cançó en català” em causa terror. No entenc per què es desvalora d'aquesta manera una llengua que hauria de tenir els mateixos drets que totes les altres i que en canvi, causa tal odi que fins i s'acusa d'estúpida per cantar en català quan es veu totalment normal escoltar cantants espanyols incloent cançons en anglés als seus discs.

Com a futura docent pense que és necessari educar a l'alumnat perquè no es duguen a terme acusasions d'aquesta manera i per tant, és molt important educar aquests sota el respecte per les altres llengües i per la pròpia. És per tant, necessària una educació intercultural en la qual l'alumnat aprenga a valorar totes les llengües per igual.

Aquest tipus de notícies, són un bon material dins les aules, ja que es poden fer servir perquè l'alumnat reflexione i analitze la situació en la qual es troba el català i per tant, fer-los entendre que aquesta situació no és correcta, siga quina siga la llengua.

"SET PROPOSTES D'EDUCACIÓ INTERCULTURAL"

La meua opinió:

Cada vegada és més comú veure a les aules dels centres educatius alumnat procedent de diferents països i per tant, alumnat amb diferents cultures i inclús llengües. Personalment , he pogut viure aquesta situació aquest any durant les pràctiques, ja que les he realitzades en el “CEIP Sant Agustí de Cullera”. 

Aquest centre era CAES i per tant el nombre d'alumnat immigrant és superior al que ens podem trobar en altres centres que no tenen aquesta característica. Però això no significa que en altres centres no CAES no hi haja alumnat immigrant, sinó tot el contrari.

A més a més, encara que ens trobem en una aula on no hi haja alumnes amb cultures, llengües, costums diferents és necessari dur a terme amb l'alumnat una educació intercultural. La societat en la qual vivim és multicultural i per tant, l'alumnat ha de saber, conéixer i aprendre tot el relacionat amb açò.

Com alumna de pràctiques, durant la meua estança vaig poder apreciar els grans avantatges que suposava per a l'alumnat, i també per a l'escola, que alumnes de diferents llocs del món estigueren en contacte des de menuts, interactuant i aprenent uns dels altres i per tant, enriquint-se de les diferents cultures, llengües i costums. Realment va ser una experiència molt enriquidora per a mi, ja que mai havia estat en un centre així i sincerament va ser una experiència inoblidable per a mi.

Per aquests motius és necessari que l'alumnat reba una educació intercultural perquè serà d'aquesta manera com aprendran a conviure conjuntament i saber analitzar el seu entorn més pròxim. L'alumnat ha de saber analitzar quins són els avantatges i com no, també els inconvenients de viure en una societat multicultural o en una aula multicultural i per tant és imprescindible que des de les escoles dotem a l'alumnat de coneixement i criteris d'anàlisi que els porten a poder valorar allò que els envolta.

De la mateixa manera que la societat avança i canvia, els centres educatius han de fer-ho al mateix ritme, adaptant-se a les noves realitats i dotant dels materials i recursos necessaris per abordar a les aules allò que succeeix fora d'aquestes aules. Una bona eina per avançar i fer un camí cap al canvi, són les set propostes d'educació intercultural que hem treballat a l'aula.

Aquestes, ens mostren diferents idees clau necessàries perquè es produïsca una bona educació intercultural a les aules canviant els problemes actuals que es produeixen des de les seues arrels: fer palès que la diversitat social i cultural és natural, d'aquesta forma serà com l'alumnat també ho entendrà així; Fer evident que la diversitat social i cultural és un fet complex i que és necessari treballar-ho a l'aula; fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat, ja que d'aquesta forma, tots ens podem enriquir de les altres cultures de la mateixa manera que els altres es poden enriquir de la nostra cultura; facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat, és a dir, l'alumnat immigrant, no ha de sentir-se rebutjat i per tant, és necessària una acció constant del docent per evitar aquests possibles sentiments.

L'alumnat “no immigrant” també ha de col·laborar perquè açò no es produïsca i per tant, el mestre o mestra ha de saber utilitzar els materials necessaris per afavorir la integració de l'alumnat immigrant; establir un context on les interaccions siguen igualitàries, ja que d'aquesta manera serà com l'alumnat se sentirà integrat en l'aula; evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals i per últim, educar en el tractament dels conflictes culturals, és a dir, el docent a d'utilitzar materials que facen que l'alumnat tinga la ment oberta cap a les altres cultures per poder valorar-les de manera crítica tant de manera positiva com negativa al mateix temps que també ho poden fer de la seua pròpia i per tant, saber acceptar crítiques per part dels altres de les cultures pròpies.

PRIMER CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE L'ENSENYAMENT DE LA GRAMÀTICA: PRESENT PASSAT I FUTUR

La necessitat del “reciclatge” en l'educació.

El passat dijous 27/02/2014 vaig assistir al I Congrés Internacional sobre l'ensenyament de la gramàtica present, passat i futur. Vaig estar present en la conferència inagural a càrrec de la Dra. Anna Camps amb el títol “Cap a una renovació de l'ensenyament de la gramàtica”.

La conferència es va iniciar presentat la crisi de l'ensenyament de la gramàtica i els diferents intents de millora, és a dir, partia dels diferents models de millora que s'han dut a terme durant la història fins arribar a la situació actual: el primer intent de millora, va estar orientat a la reforma dels continguts amb la pretensió que tingueren una base científica assentada en els nous models aportats per l'estructuralisme lingüístic i la gramàtica generativa. Per altra part, el segon model va estar orientat a una gramàtica relacionada amb l'ús de la llengua. Aquest model va partir de la necessitat de posar ímpetu en el desenvolupament de les habilitats verbals que els currículums d'ensenyança consideren pobres.

Altra reforma partia de la lingüística per arribar a l'ensenyament basat en l'estructuralisme i la gramàtica generativa. Aquest intent de millora, va realitzar diferents aportacions: l’ordre i sistematització en la definició de les categories; la superació de l'anàlisi escolar tradicional, morfològic i sintàctic, la renovació d'algunes pràctiques escolars, l'anàlisi en constituents immediats, l'argumentació sintàctica, etc. Però, també va tindre problemes i dificultats: només reformava alguns continguts lingüístics; s'ocupava de les reformes lingüístiques sense tenir en compte els contextos d'ús; dificultat d'apel·lar a la competència lingüística quan s'està aprenent la llengua, en una situació de contacte de llengües, etc.

D'aquesta manera, s'arribà a la situació actual en la qual es troba l'ensenyament de la gramàtica. En els centres educatius, s'ensenya la gramàtica de l'oració basada en què l'escriptura recorre a conceptes que provenen de teories enunciatives. Aquesta, integra elements de la gramàtica del text i del discurs però no integra conceptes morfològics ni sintàctics. Per tant, la situació actual dóna lloc a un divorci de les diferents vertents per a l'ensenyament de la gramàtica i la necessitat d’obtenir bases per a una renovació de l'ensenyament de la gramàtica.

Una vegada presentats els problemes i dificultats dels models d’educació gramatical fins a l’actualitat, ens mostraren les característiques necessàries que havien de tenir els models lingüístics de referència: salvar la distància entre la gramàtica de l'oració i les gramàtiques del discurs; la gramàtica de l'oració hauria d'atendre als aspectes formals, semàntics i pragmàtics; la gramàtica del discurs pot ser compatible amb models funcionals i amb aportacions de la gramàtica cognitiva; és necessària una gramàtica pedagògica que implique una redefinició dels continguts morfosintàctics de manera que es prioritze la dimensió semàntica. Però, sobretot, s'ha de tenir consciència de què no hi ha un model únic d'actuació, sinó que hi ha diversos.

Realitzat el pas per tots els paradigmes anteriors, la conferència es va centrar en l'activitat metalingüística, en aquest apartat l'autora va dedicar una gran part de la conferència, ja que aquesta activitat és l'origen i la finalitat de l'ensenyament gramatical. L’activitat metalingüística, es du a terme sobre la llengua, té la llengua com a objecte de manipulació, de reflexió i conceptualització. Està totalment unida i és inseparable a l'aprenentatge de la llengua; es transforma amb l'aprenentatge escolar de la llengua. L'activitat metalingüística té diferents nivells de manifestació: enunciats metalingüístics formulats en llenguatge comú i enunciats formulats en llenguatge gramatical específic. Altre aspecte d'aquesta, és la distinció entre conceptes espontanis i científics. Els primers, es desenvolupen de manera espontània i requereixen un nivell d'adquisició baix. A més a més, són poc sistemàtics i són propis de les capacitats de conceptualització humana. Per altra part, els segons, s'adquireixen de manera conscient, són aplicables a altres contextos i representen la generalització de l'experiència humana.

La conferència, va finalitzar numerant les característiques que havien de tindre els models d'ensenyament que permeten el desenvolupament de l'activitat metalingüística: han de permetre que l'alumnat conega i compartisca els objectius de treball gramatical i que siguen conscients dels continguts que es treballen, és a dir, l'alumnat ha de saber perquè fan cada una de les activitats i que aconsegueixen aprendre amb elles; s'ha d'evitar les activitats incoherents, per tant, afavorir les seqüències didàctiques; potenciar el treball col·lectiu, en grup i també l'individual i evitar la memorització que és potència amb la simplificació excessiva dels continguts; també ha de ser un model que permeta la interacció entre l'alumnat i el docent, ja que si no hi ha activitat verbal sobre la llengua, no es desenvolupa l'activitat lingüística; l'alumnat ha de poder anticipar les activitats i accions que duran a terme per assolir els objectius mentre que, el docent ha de guiar i ajudar als alumnes en el procés d'abstracció que requereixen l'elaboració dels conceptes gramaticals.

Centrant-me ara en la meua opinió personal respecte a la conferència, he de dir que em va paréixer molt interessant. El semestre passat vaig llegir, en l’assignatura Aprenentatge de la lectura i l'escriptura, un gran llibre escrit per l'autora de la conferència i Rosa Sensat anomenat “Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre” i sincerament em feia molta il·lusió poder veure en persona a Anna Camps, ja que després d’haver llegit un llibre seu, em va semblar una gran escriptora. La lectura del seu llibre, em va aportar molts conceptes i coneixements necessaris per a la meua formació com a futura mestra. A més a més, al llibre es tractaven molts temes relacionats amb la conferència i per tant, vaig tindre l'oportunitat d'escoltar en directe allò que havia llegit feia uns mesos enrere.

Per altra part, la conferència també estava en connexió amb allò que estem aprenent actualment pel que fa a la necessitat d'una renovació en l'ensenyament. És necessari que l'alumnat comprenga per a poder adquirir un aprenentatge significatiu i que, per tant, tinga una utilitat en el seu dia a dia present i futur. Per tant, és imprescindible unes reformes i canvis en l'educació que no caiguen en les repeticions de l'ensenyament tradicional, sinó en una innovació absoluta i açò és en el que estem treballant actualment en les aules de magisteri.

D'aquesta manera, centrant-me en el tema de la conferència que era l'ensenyament de la gramàtica, el qual és necessari per a l'adquisició de la lingüística surt la necessitat que aquest ensenyament també es renove. Per tant, els docents han de concebre aquest tema des d'un punt de vista pragmàtic, és a dir, que es pose en pràctica i que es duga a terme un ensenyament més didàctic on l'alumnat participe també en el procés d’ensenyança-aprenentatge.

Les seqüències didàctiques, per tant, podem dir que són “les salvadores” d'aquest ensenyament tradicional que fins fa poc, i encara, s’està impartint a les aules. Aquestes, permeten que l'alumnat assimile el sentit d'allò que està aprenent, ja que està relacionat amb els seus contextos i realitat personals. L'ensenyament, d’aquesta manera, té un significat útil perquè són els mateixos alumnes els protagonistes i autors dels seus aprenentatges mentre que el docent, és el guia. Nosaltres, hem tingut l'oportunitat d'elaborar una seqüència didàctica i encara que és un treball molt costós, ja que necessita molta implicació i esforç per la nostra part, el resultat val la pena. Com a futurs docents, realitzant aquestes seqüències, ens sentim realitzades i útils perquè a partir de les nostres “creacions” l'alumnat aprén i a més a més, aprén de manera significativa.

Per tant, són els docents, treballant conjuntament, els que han de produir i dissenyar els continguts d'aprenentatge, i a més a més utilitzar metodologies que permeten la interacció i la comunicació entre l'alumnat i com no, també amb el docent. En definitiva, com bé he apuntat en el títol de la ressenya, pense que és imprescindible un reciclatge en l'educació i això està en les mans de tots i cada un dels docents, tant en aquells que estan treballant com aquells que estan formant-se en l'actualitat. Un bon docent és aquell que es preocupa pel seu alumnat, perquè d'aquesta manera, es preocuparà per anar innovant els seus mètodes constantment, ja que si la societat canvia, també hi han de canviar els mètodes en el context escolar.

Per últim, encara que per a mi la conferència va estar molt bé, ja que vaig tindre l’oportunitat de veure parlar en primera persona una eminència en aquest àmbit, he de dir que vaig trobar a faltar que la conferència fora més dinàmica i no tan teòrica. Aquest aspecte, va generar un poc de monotonia durant l'hora que va durar l'acte.

LES GRANS APORTACIONS DE LA TRADICIÓ ORAL

Durant la II Setmana d'Activitats Complementàries vaig  tindre l’oportunitat d’assistir a la conferència sobre “Tècniques de narració. De la narració oral a la tradició escrita” a càrrec del contacontes Llorenç Giménez. Aquest és mestre fundador de l’escola Gavina on va estar 10 anys treballant, després, va continuar la seua professió com a mestre en diferents escoles, però, per descomptat sempre s’ha dedicat a la seua passió, contar contes a infants i joves perquè gaudisquen de les seues narracions.

La conferència em va resultar molt interessant i divertida. El primer que em va cridar l’atenció, va ser la quantitat de maletes i objectes que portava i com li donava sentit a tots i cada un d’ells. Aquest aspecte, va fer que valorara la gran experiència d’aquest gran contacontes i per tant, vaig aprofitar cada moment per a prendre apunts i enriquir-me de les diferents tècniques i anècdotes que ens va transmetre.

Per una part, les seues narracions em feren recordar la meua infantesa, ja que recorde que quan era xicoteta la meua iaia em contava molts contes, rondalles, faules etc. Utilitzant diferents tècniques (algunes d’elles, eren les mateixes que les que ens va mostrar Llorenç.). M’agradava molt escoltar-la i cada nit per a dormir em contava un conte diferent. Actualment, encara em conta els contes que em contava de menuda i sincerament, pense que és una de les tradicions populars més boniques. Personalment, i encara que la meua iaia no s’ha dedicat mai a ser contacontes com ho és Llorenç,  he fet servir moltes d’aquestes històries per a contar-les quan he estat de monitora en l’escola d’estiu o quan he estat en altres grups de xiquets i xiquetes.

De la mateixa manera, i aprofitant aquesta gran oportunitat que ens va donar la Facultat de Magisteri, vaig poder aprendre una gran varietat de tècniques diferents aportades per un magnífic contacontes, ja que després  d’estar present en la conferència he buscat informació d’aquest i estic totalment segura que és un gran en la seua professió.

Entre les diferents tècniques que ens va aportar, hi havia d’algunes que ja coneixia ja per la tradició popular dels contes que m’han contat durant la meua infantesa o bé pel fet d’haver llegit el llibre “gramàtica de la fantasia” de Gianni Rodari, que com el mateix Llorenç va dir, fa servir moltes de les seues tècniques. Aquestes tècniques són per exemple: començar o acabar els contes amb rimes; fer-los poètics; utilitzar l’enigmàtica, és a dir, introduir endevinalles dins dels contes per a fer-los més interessants i mantenir l’atenció de l’alumnat; utilitzar el binomi fantàstic, etc.

D’altra banda, vaig conéixer noves tècniques les quals em varen resultar molt interessants perquè es poden fer servir tant per a contar contes, per a  treballar els gèneres literaris de manera més entretinguda i també per a treballar altres aspectes importants com ara la creativitat, la imaginació, les “burles” entre l’alumnat, etc. Algunes d’aquestes tècniques són: vivenciar els contes per a fer-los més creïbles, d’aquesta manera l’alumnat està més atent, ja que pensa que allò que estan contant és real; contar contes a partir d’objectes, d’aquesta manera es capta l’atenció de l’alumnat pel fet de tindre un estímul visual; també és interessant mostrar els objectes del vocabulari del conte, d’aquesta manera no és necessari explicar que significa la paraula que l’alumnat no coneix; altra tècnica és la d’incloure embarbussaments i travallengües mentre contes el conte per a enriquir la història, etc.

Altra tècnica que em va agradar fou el de convertir els adjectius despectius en positius, d’aquesta manera es fomenta el respecte entre l’alumnat. També és beneficiós el fet de deixar que l’alumnat participe durant la narració de la història, així se sent partícip del conte. La nostra funció serà la de llevar el torn de paraula amb respecte per a poder seguir amb la narració.

            A més a més, també em va paréixer molt oportú el fet de que Llorenç mostrara tots els llibres que utilitzava durant la conferència per poder buscar-los i treballar amb ells en el moment que ho necessite . Els llibres que més em cridaren l’atenció foren: “El petit globus roig”, llibre mut on sols apareix un cercle roig que va convertint-se en altres objectes i pot contar-se  tot començant pel principi o bé pel final. Aquest llibre pense que pot resultar molt divertit per a l’alumnat, ja que no és un conte habitual i per tant és innovador per a ells; També em varen agradar els diferents “llibres silenciosos”, alguns d’ells eren desplegables. El “secret” d’aquests contes està en narrar-los amb veu molt baixeta perquè l’alumnat es calme i pare atenció quan estan inquiets; Altre llibre que em va paréixer molt atractiu fou aquell en el que es tracten problemes que poden tindre els alumnes com ara, no parlar bé o pronunciar mal alguna lletra. Aquest llibre s’anomena “Et menjadé” i pense que és molt positiu perquè l’alumnat aprecie que no hi ha cap problema per pronunciar mal una paraula, ja que també hi ha protagonistes de contes que els passa el mateix.

Per altra part, i encara que aquests contes són molt atractius i innovadors, no hi ha que oblidar els contes tradicionals/populars els quals van passant de generació en generació. Aquests contes no han de deixar de narrar-se, ja que mantenen viva la cultura popular tradicional valenciana. Pense que és molt important mantenir vius aquests contes, al mateix temps que les rondalles valencianes o les faules perquè així mantindrem vius els nostres orígens valencians que van transmetent-se de pares a fills.

Finalment, he de dir que aquesta conferència em va resultar molt atractiva. Tot allò que ens va ensenyar de segur que ho faré servir en el meu futur tant proper com llunyà, ja que tinc l’oportunitat de treballar en un grup de xiquets i xiquetes de diferents edats en els quals fem moltes activitats lúdiques i també contem contes. És molt beneficiós per a nosaltres, futurs docents, poder assistir aquests tipus de xerrades perquè podem beneficiar-nos i conéixer autors molt interessants que a més a més, ens brinden la seua ajuda per a quan la necessitem.