SET PROPOSTES
D'EDUCACIÓ INTERCULTURAL:
1 Fer palès que la diversitat social i cultural és natural:
Vivim
en un món plural i convé fer d'aquesta circomstància un motiu
educatiu. El primer argument per fer educació intercultural: la
diversitat és consubstancial a la societat, és una característica
intrínseca de la comunitat, és, per així dir-ho, natural.
A
l'escola podem fer evident aquesta diversitat interna quotidianament,
vivenciar-la i fer-la servir per educar en la comprensió de la
pluralitat com a fet natural.
Assumir
amb naturalitat la diversitat sociocultural és un objecte central de
l'educació intercultural. El primer pas per inserir-se positivament
en una comunitat (i per afavorir i ajudar la integració de l'altre)
és acceptar aquesta des de la seua doble dimensió: com a ens i com
a suma d'individus, això és, en la seua unicitat i en la seua
diversitat.
L'acceptació
simbòlica i afectiva dels diferents elements que componen el grup (i
al remat, la seua inserció) s'afavoreix per una concepció de la
comunitat intrínsecament plural.
2
Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex:
Una primera manera de concebre la
diversitat sociocultural de la comunitat és aquella que entén que
l'assumpte ens pertoca a tots i totes. Aquella que explica la
conformació cultural de la nostra comunitat a partir de la
diversitat que tots hi aportem i per l'acció molt preeminent
d'agents culturals poderiossísims que ens influixen a tots,
independentment del grup cultural a què pertanyen.
Per entendre el que som (en tant que
comunitat i en tant que subjectes culturals), cal analitzar aquests
factors a més a més de la dinàmica d'interacció entre grups
culturals diferents. Des d'aquesta perspectiva s'han elaborat
propostes d'educació intercultural que posen l'accent en considerar
spectes de canvi i d'interacció cultural derivats d'aquests agents.
Hi ha una restricció molt freqüent
a aquesta conceptualització de la multiculturalitat que sonsisteix
en reduir aquesta a la presència física d'allò que anomenem grups
culturals minoritaris i en centrar-la en el contrast de les seues
diferències amb una presumpta cultura majoritària honogènia.
Aquesta primera restricció focalitza
l'anàlisi cap “el diferent” i obvia la necessitat d'una
veritable anàlisi cultural global on tots i totes hi entrem al sac.
Una segona restricció a la
conceptualització de la diversitat sociocultural, la que pertoca al
tipus de subjectes que són percebuts, aquells que constitueixen la
presència física de diferents.
Apostarem en aquest treball per una
concepció complexa de la diversitat cultural, on tots i totes hi
formem part, on tots i totes hi som agents de canvi i d'intercanvi
cultural, on tots i totes som subjectes eb ka conformació de la
comunitat. I ho fem així perquè entenem que una concepció
restrictiva de la multiculturalitat condueix a un model força
negatiu. Es tracta així d'una intervenció parcial, orientada en la
pràctica a procurar els procediments, els suports i els recursos
tècnics necessaris per a “resoldre” la situació de determinats
col·lectius.
3.
Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a
la societat:
La
diversitat és un fet intrínsec a les societats i nosaltres hi
formem part de la diversitat.
Hi
ha un discurs retòric de positivació de la diversitat
socio-cultural: una multiculturalitat que al mateix temps que referma
les diferències, amaga el debat ideològic que subjau a les
relacions entre els grups: un tipus de “representació que combina
el pluralisme amb una crida despolititzada a l'harmonia i la pau
mundials”
Aquest
discurs conviu amb un altre contradictori. Una concepció que
sistemàticament desacredita, devalua, problematitza el diferent.
Aquesta
representació acaba generant una percepció del contacte
intercultural com a perjudicial, desintegrador de es cultures
implicades, amenaçador de la cultura de la societat receptora.
Davant
d'aquesta situació, ens cal educar per una visió social positiva de
la diversitat. Però ha d'ésser una visió arrelada,
contextualitzada. Una percepció que, desvetlle les polítiques que
problematitzen la diversitat i, per exemple, opose les dades que
contradiuen les tres amenaces en que es fonamenta aquesta
problematització.
Pe
a que hi haja integració i cohesió social ha d'haver una percepció
social positiva d'aquesta diversitat, hem de creure en la seua
“desijabilitat”. Cal difondre i publicitar els arguments
sociològics i antropològics que avalen les tesis de
que una societat multicultural és una societat millor, que la seua
heterogeneïtat i la seua diversificació permet majors possibilitats
d'innovació, de creativitat i d'adaptació als canvis socials.
4
Facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat:
Per a que una persona intente un
procés d'incorporació i integració al grup ha de creure que aquest
procés és possible. Ha de sentir que la seua afirmació (en tant
que individu i en tant que pertanyent a un grup cultural) no genera
rebuig. L'individu no afirma la seua diferència com a instrument
positiu de la seua identitat si no és acceptada i reconeguda pels
altres.
A l'escola podem treballar per tal
d'assegurar que l'individu sebra aquesta acceptació i reconeixement.
I ho podem fer garantint que l'expressió i la vivenciació d'allò
identitari siga un fet natural, no problemàtic. Es tracta de que
aquest procés d'expressió i afirmació identitària esdevinga
natura, quotidià; i així siga vivenciat tant per l'individu com pel
grup.
Quant a l'individu podem emprar els
elements que componen la cultura simbòlica (simbols, productes
culturals: música, art, estètica; tradiciosn i rituals...)
Quant al grup, podem aprofitar
aquesta circumstància per a viure amb normalitat aquest univers
simbòlic divers: coneixer-lo, entendre'l i allunyar percepcions
amerades de desconfiança, recel i/o ignorància.
La vivenciació de la identitat actua
en tots dos casos afavorint una relació afectiva positiva,
potenciant les possibilitats d'una comunitat que incorpora i integra.
Això és especialment important en
el cas valencià, que el treball intercultural només pot fer-se des
del respecte i l'estima cultural, també de la pròpia autoestima.
L'apreciació de la multiculturalitat no es fa en l'abstracte. Les
persones som sers culturals, sense referents culturals viscuts i
apreciatsno és pot viure la multiculturalitat.
5.
Integrar un context on les interaccions siguen igualitàries:
Aquesta
integració és un dels objectius centrals de l'educació
intercultural. L'educació intercultural és aquella que organitza
processos educatius, marcs de socialització basats en la igualtat,
la reciprocitat, la cooperació, la integració.
Aquell
procés genera anàlisi i interacció cultural en condicions
d'igualtat. A més de concebre'ns com a diversos, cal organitzar un
marc derelacions basat en l'igualitarisme.
No
és suficient amb ser acceptat formalment. Hi ha molts programes
d'educació intercultural que s'han quedat en un reconeixement formal
i retòric.
Només
som acceptats en la mesura en que vivem al grup i sentim que hi podem
participar amb garantia de drets: tenir capacitat d'opinar,
d'influir, de decidir, de prendre i demanar responsabilitats.
Educar
per a una convivència col·lectiva necessita de la participació i
de la implicació perquè sols així podem generar els valors que fan
possible un espai escolar integrat i integrador.
Els
centres educatius són àmbits privilegiats per aconseguir una
participació real de l'alumnat i això sols s'adquireix posant-ho en
pràctica. Sols educarem en una perspectiva intercultural si l'escola
ho és alhora.
Ensenyant
aquesta destressa i adquirint-la, els subjectes l'aplicaran a altres
contextos. Així es compleix un vessant de l'educació intercultura.
Si
hi ha, de veritat, participació igualitària i respetuosa podem
analitzar criticament les cultures i assenyalar aquells aspectes
culturals amb els quals no estem d'acord. Tenim el dret d'expressar
aquells aspectes de la cultura que no ens agraden: exigirnos
l'autocrítica cultural i la crítica cultural de l'altre.
6.
Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament
culturals:
Facilitar la participació real, la
implicació i la responsabilitat, establir condicions igualitàries
de relació i intercanvi són metes dificils però raonablement
possibles a l'espai escolar. Cosa diferent és intentar abastir
aquests objectius en una societat que ens mostra quotidianament
exemples d'estereotipització, marginació i discriminació d'amplis
col·lectius sòcio-culturals.
Des de l'escola, el que es pot fer
amb aquestes injusticies és fer d'elles un motiu d'anàlisi i de
treball. No és poc ensenyament analitzar-los, entendre'ls,
denunciar-los. Cal esbrinar ben bé aquest nou racisme culturalista
que situa al bell mig de pelèmica el factor cultural, i que sovint
fa d'ell motor i explicació del conflicte.
Si som capaços d'educar-nos en
l'anàlisi d'aquestes situacions i desvetllem la seua naturalesa
política i econòmica afavorirem la comprensió del fet i enfocarem
més acertadament la qüestió: millorar l'existència de les
persones és la millor garantia per generar una major i millor
relació entre els grups que componen la societat, per crear
comunitat.
7.
Educar en el tractament dels conflictes culturals:
Fer
conscient l'etnocentrisme cultural i desvetllar la construcció
interessada d'estereotips. Acceptar la diversitat cultural i creure
la seua potència educativa són idees fàcils d'escriure en un
paper.
La
diversitat ens enriqueix. Però també ens planteja reptes de dificil
solució: valors contraposats, costums i maneres d'actuar dificilment
compatibles, actituds oposades. Cal aprendre a viure en el conflicte,
educarnos en la seua anàlisi i tractament, extraure el seu vessant
educatiu.
A
l'escola tenim la possibilitat de realitzar regularment aquesta tasca
amb exemples que hi ha a l'abast quotidianament.
L'anàlisi
dels conflictes culturals no és tasca fàcil. No podem obviar que hi
ha una desigual consideració dels diferents grups sòcio-culturals
que configuren la nostra societat.
Ens
cal fer conscient que la nostra percepció de “l'altre” està
modulada per la nostra mirada cultural. Fer palès el nostre
etnocentrisme cultural mitjançant l'anàlisi de situacions
quotidianes pot esdevindre una tasca valuosa i relativament senzilla.
