ELEMENTS INTERNS DEL LLENGUATGE: 

 Tot el conjunt de mecanismes interns del funcionament d'una llengua: fonètica, fonologia, el lèxic, les regles ortogràfiques, morfosintaxi, etc.

• Estudia l'essència de la llengua.
• És l'objecte d'estudi de l'antiga gramàtica, de la lingüística tradicionali de la moderna lingüística.

ELEMENTS EXTERNS DEL LLENGUATGE:  

L'ús lingüístic. És el fet mateix d'usar una llengua en la pràctica per a comunicar-nos socialment. Són les relacions entre llengua i societat. Estudia les condicions d'existència d'una llengua.

LA SOCIOLINGÜÍSTICA: 

Disciplina que estudia les condicions d'existència d'una llengua. Analitza l'ús lingüístic relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza, en el seu context social.

Investiga les relacions entre l'estructura d'una llengua i el medi sociocultural on es practica i existeix.

Té en compte totes les variables sociolingüístiques que intervenen en el Procés de la Comunicació.

• Àmbits d'ús d'una llengua.
• El territori on es parla.
• Les varietats lingüístiques més usades.
• La categoria dels seus parlants.
• Els temes que es tracten.
• El context en que es realitzen les comunicacions.
• Les intencions i la manera dels qui practiquen la comunicació.

EL MONOLINGÜISME:  

Existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat. Aquesta és una situació excepcional ja que de les 6000 llengües del món estan repartides en uns 200 estats.

No s'ha de confondre monolingüisme estatal amb l'acceptació d'una sola llengua oficial.

• El monolingüisme és una situació extranya, la norma general és el PLURILINGÜISME.

TIPUS DE MONOLINGÜISME:

• Monolingüisme individual: Quan una persona usa una sola llengua de manera habitual.
• Monolingüisme social: quan en el context d'una determinada societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual
• Llengües minoritàries:Tenen un nombre reduit de parlants.
• Llengua minoritzada: és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està inmersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística.

BILINGÜISME:  

És el cas més simple de plurilingüisme: situacions en què les llengües en contacte en són només dues. Aquesta definició tan àmplia ha provocat que aquest terme s'haja aplicat a situacions totalment diferents i que no sempre tenen relació amb la sociolingüística.

• Bilingüisme: possibilitat d'un individu d'utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell. Aquesta és una situació utòpica que no existeix en realitat.
• Bilingüisme individual, social i territorial.
• Bilingüisme individual: capacitat d'una persona d'emprar dues llengües. Ens referim, per tant, a la menor expressió de poliglotisme. Es quan els parlant coneixen dues llengües i les poden parlar.