LA SOCIOLINGÜÍSTICA: 

• Estudia la llengua en ús.
• No analitza el funcionament intern de la llengua, això ho fa una altra disciplina: la LINGÜÍSTICA.
• La SOCIOLINGÜÍSTICA és el lligam entre l'estructura lingüística i els diferents marcs socioculturals.
• Les aportacions fetes per la sociolingüística han canviat molt l'enfocament en l'estudi de la llengua.
  Fins als anys 60 la visió social que es tenia de la llengua era la següent:

Una relació de coordinació entre el fet lingüístic i la resta d'elements del seu entorn. Per exemple: llengua i política, llengua i mitjans de comunicació, llengua i poder, etc.

• Quan la sociolingüística dona els seus primers passos al voltant de 1965 la relació entre llengua i els seus elements és la següent:

Es produeix la fusió del marc i la llengua. Ja no és llengua i, sinó llengua en.

 AVANTATGES DEL CONEIXEMENT DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA:

COM A PARLANTS:

• Ens permet conéixer els problemes lingüístics que poden generar-se en la societat i intervindre-hi activament per resoldre'ls.
• Entenem les diferències que, alhora, ens apropen com a usuaris/-àries de la llengua.

COM A MESTRES:

• Crearem consciència crítica (envers la llengua) en el nostre alumnat.
• Donarem les eines que calen per tal de comunicar-se correctament i sense conflictes. 

 ACLARINT CONCEPTES...

Alguns conceptes que són importants per entendre la sociolingüística són els següents:

Sabent la definició i la diferència de cada un d'ells, podrem parlar sobre sociolingüística de manera més clara i segura.

 BILINGÜISME, DIGLÒSSIA I SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

El bilingüisme té unes implicacions més dificultoses que el simple fet de dir: "Bilingüisme és la capacitat d'usar dues llengües per un mateix parlant". Per tant, els bilingües som, generalment, els parlants de la llengua dominada. 

El fet que en un mateix territori convisquen diferents llengües dóna lloc a una interacció lingüística complexa i, en moltes ocasions, conflictiva. 

 TIPUS DE BILINGÜISME (VALLVERDÚ: 1970)

• Motivació psicològica:
• Integratiu
• Instrumental
• Grau d'especialització:
• Ordenat: diferenciació dels dos sistemes lingüístics
• Desordenat: superposició dels sistemes (interllengua)
• Grau de domini: 
• Simètric: domini idèntic de les llengües
• Asimètric: no existeix un domini equivalent
• Funcions socials:
• Neutre o funcional: ús indiferent de dues llengües, sense cap mena de conflicte.
• Diglòssic: tria lingüística sotmesa, ni que siga inconscientment, a causes externes als parlants.
• Extenció social:
• Limitat: afecta únicament a un sector de la comunitat lingüística 
• Generalitzat: repercussions en tots els parlants
• Per adquisició:
• Precoç
• Tardà
• Natural/familiar
• Ambiental
• Situació legal:
• Oficial
• No oficial
• Per política lingüística:
• Assimilador: voluntat política de substitució lingüística 
• No assimilador: protecció política de la llengua minoritària

 NORMATIVITZACIÓ

• El terme normativització fa referència al procediment de fixació de regles gramaticals d’una llengua, per al seu ús (social) adequat i homogeni. La cronologia evidencia un distanciament important en la normativització entre les diferents llengües de l’Estat Espanyol i el castellà. Aquest fet beneficia, sobremanera, a la llengua que primer regula la seua dinamització popular.
• El català va ser fixat a finals del segle XIX i principis del segle XX: al País Valencià es va fer una adaptació amb les Normes de Castelló de 1932 (tema que tractaré amb més deteniment més endavant). Al llarg del segle XX s'ha anat treballant per aconseguir l'estandarditzaciño del català d'una manera inclusica, on les diferents varietats es trobaren representades.

Aquest distanciament provoca que la llengua normativitzada porte un avantatge de normalització a la resta de llengües amb què hi conviu als diferents territoris.

Relacionat amb el terme anterior, trobem la “Normalització lingüística”: una llengua té un estatus suficient com per abastar tots els àmbits d'ús possibles. El fet que existisca una regularització gramatical permet que la seua presència siga extensa i global socialment.

 PANORAMA HISTÒRIC DEL CONTACTE DE LLENGÜES AL PAÍS VALENCIÀ

Existeix un abans i un després lingüístic a partir dels Reis Catòlics (1449):

• La llengua de poder passa a ser el castellà i es produeix el fenomen que anomenem com a com a transculturació (fonamentalment a les classes benestants); es a dir, s'abandona la llengua pròpia per a fer servir una d'aliena, però que es considera que té un prestigi públic.
• La llengua literària també passa a ser el castellà. Aquest fet és curiós ja que el segle XV és el segle d'Or de les nostres lletres.

• 

 AFECTA A L'EDUCACIÓ AQUEST ABANDÓ DE LA LLENGUA?

En aquest context d'abandó lingüístic, el món educatiu es veu poc afectat durant els segles XVI i XVII. Els motius són els següents:

 DECRET DE NOVA PLANTA (S. XVIII)

Amb l'arrivada de Felip V al poder la situació serà diferent a la viscuda fins el moment. La instauraciño del Decret de Nova Planta, suposarà la pèrdua de diferents drets propis:

 SEGLE XIX: UN TOMB IDEOLÒGIC IMPORTANT

La Reinaixença

 SEGLE XX

• Ambs l'arribada de la dictadura franquista, l'intent d'exterminar les llengües minoritàries fou un fet. La presència del català, quedà limitada a usos particulars i en alguns cercles culturals.
• Al món educatiu, el català era inexistent. A més a més, es perseguia a l'alumnat que el feia servir.
• Als anys 70, amb l'arribada de la democràcia es va produir un canvi considerable ja que, va retornar l'autonomia als territoris de llengua catalana i una oficialització relativa de la diversitat lingüística i nacional. Per a saber més sobre que va ocorrer amb la llengua en la Democràcia, ací deixe el següent enllaç: http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=23885c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=23885c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=8366edfc49ed7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

 MODELS D'EDUCACIÓ BILINGÜE

En contextos socials on hi conviuen diferents llengües, el model educatiu pot materialitzar-se de diferents maneres, d'acord amb la presència que se li atorgue a cada idioma:

Al País Valencià el model que es fa servir és el d'enriquiment, el qual es podia materialitzar, fins fa poc, amb diferents programes:

• Programa d'ensenyament en valencià (PEV)
• Programa d'immersió lingüística (PIL)
• Programa d'incorporació progressiva (PIP)

En l'actualitat s'ha posat en funcionament el model plurilingüe, dividit en:

• Programa Plurilingë d'Ensenyament en Valencià (PPEV)
• Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà (PPEC)

D'aquesta manera, tenint al davant un model d'ensenyament bilingüe on la intenció és que qualsevol alumne assolisca una competència lingüística per igual en qualsevol de les llengües oficials. Per tal d'articular correctament el desenvolupament del model cal una actuació sobre:

• L'ambit curricular: Disseny Particular del Programa (DPP)
• L'àmbit d'ús: entorn del centre. Pla de Normalització Lingüística (PNL)

 QUÈ ACONSEGUIM AMB L'APLICACIÓ "CORRECTA" DELS PROGRAMES D'EDUCACIÓ BILINGÜE O PLURILINGÜE?

 EL PAPER DELS DOCENTS: COM HEM D'INTERVENIR?

 COM HA DE PARLAR UN DOCENT EN L'AULA?