SET PROPOSTES D'EDUCACIÓ INTERCULTURAL:

1 Fer palès que la diversitat social i cultural és natural:

Vivim en un món plural i convé fer d'aquesta circomstància un motiu educatiu. El primer argument per fer educació intercultural: la diversitat és consubstancial a la societat, és una característica intrínseca de la comunitat, és, per així dir-ho, natural.

A l'escola podem fer evident aquesta diversitat interna quotidianament, vivenciar-la i fer-la servir per educar en la comprensió de la pluralitat com a fet natural.

Assumir amb naturalitat la diversitat sociocultural és un objecte central de l'educació intercultural. El primer pas per inserir-se positivament en una comunitat (i per afavorir i ajudar la integració de l'altre) és acceptar aquesta des de la seua doble dimensió: com a ens i com a suma d'individus, això és, en la seua unicitat i en la seua diversitat.

L'acceptació simbòlica i afectiva dels diferents elements que componen el grup (i al remat, la seua inserció) s'afavoreix per una concepció de la comunitat intrínsecament plural.

2 Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex:

Una primera manera de concebre la diversitat sociocultural de la comunitat és aquella que entén que l'assumpte ens pertoca a tots i totes. Aquella que explica la conformació cultural de la nostra comunitat a partir de la diversitat que tots hi aportem i per l'acció molt preeminent d'agents culturals poderiossísims que ens influixen a tots, independentment del grup cultural a què pertanyen.

Per entendre el que som (en tant que comunitat i en tant que subjectes culturals), cal analitzar aquests factors a més a més de la dinàmica d'interacció entre grups culturals diferents. Des d'aquesta perspectiva s'han elaborat propostes d'educació intercultural que posen l'accent en considerar spectes de canvi i d'interacció cultural derivats d'aquests agents.

Hi ha una restricció molt freqüent a aquesta conceptualització de la multiculturalitat que sonsisteix en reduir aquesta a la presència física d'allò que anomenem grups culturals minoritaris i en centrar-la en el contrast de les seues diferències amb una presumpta cultura majoritària honogènia.

Aquesta primera restricció focalitza l'anàlisi cap “el diferent” i obvia la necessitat d'una veritable anàlisi cultural global on tots i totes hi entrem al sac.

Una segona restricció a la conceptualització de la diversitat sociocultural, la que pertoca al tipus de subjectes que són percebuts, aquells que constitueixen la presència física de diferents.

Apostarem en aquest treball per una concepció complexa de la diversitat cultural, on tots i totes hi formem part, on tots i totes hi som agents de canvi i d'intercanvi cultural, on tots i totes som subjectes eb ka conformació de la comunitat. I ho fem així perquè entenem que una concepció restrictiva de la multiculturalitat condueix a un model força negatiu. Es tracta així d'una intervenció parcial, orientada en la pràctica a procurar els procediments, els suports i els recursos tècnics necessaris per a “resoldre” la situació de determinats col·lectius.

3. Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat:

La diversitat és un fet intrínsec a les societats i nosaltres hi formem part de la diversitat.

Hi ha un discurs retòric de positivació de la diversitat socio-cultural: una multiculturalitat que al mateix temps que referma les diferències, amaga el debat ideològic que subjau a les relacions entre els grups: un tipus de “representació que combina el pluralisme amb una crida despolititzada a l'harmonia i la pau mundials”

Aquest discurs conviu amb un altre contradictori. Una concepció que sistemàticament desacredita, devalua, problematitza el diferent.

Aquesta representació acaba generant una percepció del contacte intercultural com a perjudicial, desintegrador de es cultures implicades, amenaçador de la cultura de la societat receptora.

Davant d'aquesta situació, ens cal educar per una visió social positiva de la diversitat. Però ha d'ésser una visió arrelada, contextualitzada. Una percepció que, desvetlle les polítiques que problematitzen la diversitat i, per exemple, opose les dades que contradiuen les tres amenaces en que es fonamenta aquesta problematització.

Pe a que hi haja integració i cohesió social ha d'haver una percepció social positiva d'aquesta diversitat, hem de creure en la seua “desijabilitat”. Cal difondre i publicitar els arguments sociològics i antropològics que avalen les tesis de que una societat multicultural és una societat millor, que la seua heterogeneïtat i la seua diversificació permet majors possibilitats d'innovació, de creativitat i d'adaptació als canvis socials.

4 Facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat:

Per a que una persona intente un procés d'incorporació i integració al grup ha de creure que aquest procés és possible. Ha de sentir que la seua afirmació (en tant que individu i en tant que pertanyent a un grup cultural) no genera rebuig. L'individu no afirma la seua diferència com a instrument positiu de la seua identitat si no és acceptada i reconeguda pels altres.

A l'escola podem treballar per tal d'assegurar que l'individu sebra aquesta acceptació i reconeixement. I ho podem fer garantint que l'expressió i la vivenciació d'allò identitari siga un fet natural, no problemàtic. Es tracta de que aquest procés d'expressió i afirmació identitària esdevinga natura, quotidià; i així siga vivenciat tant per l'individu com pel grup.

Quant a l'individu podem emprar els elements que componen la cultura simbòlica (simbols, productes culturals: música, art, estètica; tradiciosn i rituals...)

Quant al grup, podem aprofitar aquesta circumstància per a viure amb normalitat aquest univers simbòlic divers: coneixer-lo, entendre'l i allunyar percepcions amerades de desconfiança, recel i/o ignorància.

La vivenciació de la identitat actua en tots dos casos afavorint una relació afectiva positiva, potenciant les possibilitats d'una comunitat que incorpora i integra.

Això és especialment important en el cas valencià, que el treball intercultural només pot fer-se des del respecte i l'estima cultural, també de la pròpia autoestima. L'apreciació de la multiculturalitat no es fa en l'abstracte. Les persones som sers culturals, sense referents culturals viscuts i apreciatsno és pot viure la multiculturalitat.

5. Integrar un context on les interaccions siguen igualitàries:

Aquesta integració és un dels objectius centrals de l'educació intercultural. L'educació intercultural és aquella que organitza processos educatius, marcs de socialització basats en la igualtat, la reciprocitat, la cooperació, la integració.

Aquell procés genera anàlisi i interacció cultural en condicions d'igualtat. A més de concebre'ns com a diversos, cal organitzar un marc derelacions basat en l'igualitarisme.

No és suficient amb ser acceptat formalment. Hi ha molts programes d'educació intercultural que s'han quedat en un reconeixement formal i retòric.

Només som acceptats en la mesura en que vivem al grup i sentim que hi podem participar amb garantia de drets: tenir capacitat d'opinar, d'influir, de decidir, de prendre i demanar responsabilitats.

Educar per a una convivència col·lectiva necessita de la participació i de la implicació perquè sols així podem generar els valors que fan possible un espai escolar integrat i integrador.

Els centres educatius són àmbits privilegiats per aconseguir una participació real de l'alumnat i això sols s'adquireix posant-ho en pràctica. Sols educarem en una perspectiva intercultural si l'escola ho és alhora.

Ensenyant aquesta destressa i adquirint-la, els subjectes l'aplicaran a altres contextos. Així es compleix un vessant de l'educació intercultura.

Si hi ha, de veritat, participació igualitària i respetuosa podem analitzar criticament les cultures i assenyalar aquells aspectes culturals amb els quals no estem d'acord. Tenim el dret d'expressar aquells aspectes de la cultura que no ens agraden: exigirnos l'autocrítica cultural i la crítica cultural de l'altre.

6. Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals:

Facilitar la participació real, la implicació i la responsabilitat, establir condicions igualitàries de relació i intercanvi són metes dificils però raonablement possibles a l'espai escolar. Cosa diferent és intentar abastir aquests objectius en una societat que ens mostra quotidianament exemples d'estereotipització, marginació i discriminació d'amplis col·lectius sòcio-culturals.

Des de l'escola, el que es pot fer amb aquestes injusticies és fer d'elles un motiu d'anàlisi i de treball. No és poc ensenyament analitzar-los, entendre'ls, denunciar-los. Cal esbrinar ben bé aquest nou racisme culturalista que situa al bell mig de pelèmica el factor cultural, i que sovint fa d'ell motor i explicació del conflicte.

Si som capaços d'educar-nos en l'anàlisi d'aquestes situacions i desvetllem la seua naturalesa política i econòmica afavorirem la comprensió del fet i enfocarem més acertadament la qüestió: millorar l'existència de les persones és la millor garantia per generar una major i millor relació entre els grups que componen la societat, per crear comunitat.

7. Educar en el tractament dels conflictes culturals:

Fer conscient l'etnocentrisme cultural i desvetllar la construcció interessada d'estereotips. Acceptar la diversitat cultural i creure la seua potència educativa són idees fàcils d'escriure en un paper.

La diversitat ens enriqueix. Però també ens planteja reptes de dificil solució: valors contraposats, costums i maneres d'actuar dificilment compatibles, actituds oposades. Cal aprendre a viure en el conflicte, educarnos en la seua anàlisi i tractament, extraure el seu vessant educatiu.

A l'escola tenim la possibilitat de realitzar regularment aquesta tasca amb exemples que hi ha a l'abast quotidianament.

L'anàlisi dels conflictes culturals no és tasca fàcil. No podem obviar que hi ha una desigual consideració dels diferents grups sòcio-culturals que configuren la nostra societat.

 Ens cal fer conscient que la nostra percepció de “l'altre” està modulada per la nostra mirada cultural. Fer palès el nostre etnocentrisme cultural mitjançant l'anàlisi de situacions quotidianes pot esdevindre una tasca valuosa i relativament senzilla.